jueves, 17 de febrero de 2011

Endevinalles:

Endevinalles

Puge i baixe cada dia,

sempre faig igual camí,

portant noves de mil menes,

sense interés per a mi.


Vaig d'un cotxe acompanyat

i les dones, al sentir-me

llur present em fan aviat

que jo prenc i continue

fent camí sense para.


Un home més o menys savi,

que a casa, a vegades, ve,

i per dir-nos quatre coses

li paguem requetebé.


No sap gens d'endevinalles,

i li agraden els diners,

consulta cartes i estreles,

i et deixa tot satisfet.


Amb la cara enfarinada

i lluint cònic barret,

sempre alegra a la xicalla,

saps ben bé qui és?


Voltat de fils i botons et persegueix per cobrar;

sort que té els seus patrons

per fer-nos vestits com cal.


Quan tothom dorm

jo estic ben despert,

i els qui jo vetle

són a milers.


Jo balle de cap per terra

quan m'han nugat un cordell;

si no em lliguen i no em llancen,

sóc un tros de fusta vell.


Sol una faixeta

és el meu vestit,

si el duc sóc morta,

si me'l lleven visc;

sóc habilidosa

i peus i mans no tinc;

amb palmes sóc portada

i els xiquets entretin.


Sóc menuda i revinguda,

al món vinc per a ballar,

per ballar han de lligar-me

i m'han de saber llançar.


Per a ballar em posen la capa,

per a ballar me l'han de llevar;

no puc ballar sense capa

i amb capa no puc ballar.


Sóc blanc i sóc negre,

de taques vaig ple,

amb mi, molts juguen;

músic sóc també.

I un do tinc amb mi que no te'l diré.


Vint-i-huit fitxes jo tinc,

i el darrere negre i llis;

i pel davant, blanc amb pics;

saps quin joc ara t'he dit?


Dius que sóc net? Potser sí;

el que sé és que faig patir.

Sóc gran amic dels infants

i no solc fer goig als grans.


Redona com lluna plena,

sempre ens convida a jugar;

sense ella, tots els diumenges,

no hi hauria partit sa.


Menuda o gran, sóc redona; sóc de pell o sóc de goma,

sóc de ferro o sóc de roba,

i amb mi passeu bona estona.


Bote, baixe, vaig i vinc,

bote i córrec sens parar,

tothom qui m'estima em pega

i el qui em pega és qui es fa mal.


Xicoteta o gran,sóc redona,

sóc de pell i sóc de goma.


Miguel Ferri Sànchez 2n ESO.

Salmó amb salsa de vermut


Salmó amb salsa de vermut


Ingredients: (PER A 4 PERSONES)

-4 Rodanxes de ració de salmó

-1 got de vi blanc

-1 got de caldo de peix

-1 got de vermut

-1 ceba

-1 nou de mantega

-sal

-pebre

-aigua

Preparació:

Posar en un cassó la mantega amb la ceba picada i deixar que es dauri suaument. Afegir el vi, el vermut, el caldo de peix i la nata, i deixar-lo reduir uns minuts. En una vaporera amb aigua i sal, coure les rodanxes de salmó, prèviament salpebrat, 3o4 minuts per cada costat. Rectificar la salsa de sal i col·locar-la en el fons de una font. Posar el salmó damunt i servir bé calent.

Miguel Ferri Sànchez 2n ESO.

Poema


La Terra crema ses barbes

en el daurat foc del dia.

Seguint el camí de trompa

de sa condenada vida.


El Sol és la Sant Joanada,

la gran foguera divina.

El més tantàlic suplici,

la graella parricida.

On se socarren les mans que juntaren fent barrila.

El Desdeny amb les Promeses,

el Cast sobre la Luxúria.


2º Poema


Ja és una conca la Terra, tota de cendra esblanquida.

Pèl-roja per altes flames, de por, força esgrogueïda.

En sa boca amoratada

té un somriure-ganyota.

Porta una clenxa de fum

que el vent li descaragola.

I en la il·luminada nit,

dintre paella guarnida.

Rebossada tota d'ou

la Lluna està sofregida.


3º Poema

Una nau li fa a la mar l'ondulació permanent.

I al darrere una balena

aixafa tots aquells plecs,

Que amollen al cel les notes

amb el seu teclat d'argent.

Pentagrama de delícia

o jazz-band senegalé.

I entre soroll i harmònies

sura tranquil mon vaixell

sense por a les borrasques

ni als pirates malfeiners.


4º Poema

La Lluna quieta en el ce3l,

té la cara enfarinada.

Vora una bassa dormidaç

hi ha racant, una granota.

Verdes canyes que es belluguen,

fent un mig punt de sardana.

Ja s'embolcalla la nit

amb un llençol de rosada.

Tremola de fred natura

sota d'aquella flassada.

L'herbatge està tit glaçat, i al riu s'acarrosa l'aigua.


5º Poema

La Lluna, quieta en el cel

és un rodolí de llanda.

Li cau el moc gota a gota,

¡pobra Lluna refredada?


Aquests poemes de l'autor Enris Soler i Godes man agradat molt per això les he posat.



jueves, 10 de febrero de 2011

Acudits:

Acudits

-Van dos i cau el del mig.

-Viure a la Terra es car, però això inclou un viatge gratis al voltent del sol tots els anys.

-Per què al penis li diuen rumor?

Perquè va de boca en boca.

Per que les dones tenen la regla?

Perquè la ignorància es paga amb sang.

Arriba el pare a casa i l'hi diu al seu fill:

-Nen què fas, amb què jugues?

-Amb el que em surt dels ous.

El pare li pega una òstia.

El nen se'n va corrents a sa mare i li diu...

Mama mama ja no vull més ous Kinder...

-Peret entra a l'habitació dels pares a la nit, i els veu despukllats fent un 69, i crida enfadat:

-I vosaltres em voleu portar al psicòleg per menjar-me les ungles?!

En una classe de història...

-Peret, amb que va matar David a Goliat??

-Amb una moto, va respondre ell.

-No Peret el va matar amb una onda ...

-Ahhh! Que havia de dir la marca també?

Entra un nou profesor a classe i es presenta:

-Bon dia, el meu no és Llarg.

I el Peret respón:

-No importa, tenim temps.

És el Peret que arriba amb dos papers el primer son les notes i li entrega a la seua mare..., la seua mare tot enfadada li crida: Peret, no pot ser, 10 suspeses, nomes has aprovat tutoria! Això es mereix una pallisa...

Ja ho sé mare, aquí tens l'adreça de la professora...

Un home entra a la farmàcia i li demana al farmaceutic:

-Té condons negres?

-Negres? Per què els vols negres?

-Ès que ha mort un amic meu i vaig a donar el condol a vídua.

-Ets negre? -No!!! És una piga.

Miguel Ferri Sànches 2n ESO

Flam de dolç de llet


Flam de dolç de llet

Ingredients: ( Per a 4 persones )

-1/2 l. De llet

-200 gr. De llet condensà

-150gr. De sucre

-7 ous

-sucre i aigua per al caramel

Elaboració:

Batre els ous amb el sucre i afegir la llet condensada. Seguir batent i afegir el 1/2 litre de llet temperada. Barrejar-lo bé amb i col·locar-lo en uns motlles caramelitzats. Posar-lo en el forn al bany maria durant 30 minuts aproximadament ( si ho fas en olla a pressió 15 minuts). Deixar-los refredar i desmoldar.

Miguel Ferri Sànchez 2n ESO

Poema Miguel Ferri Sanchez


Miguel Ferri Sanchez


Si fora una planta seria el gesmiler per perfumar la nostra vida.

O un pomer , per el seu color roig, que representa la passió.


Si la pau fora el nostre mon no s'acabaria mai

Si fora un colom volaria a tots llocs per portar la felicitat

Si fora una ciguenya, portaria fills a tots aquells que no poden tindre.

La pau es com un taronger, que les taronges estan unides com els humans

Si fora una maga convertiria aquest mon sense malalties, lladres, violadors...

Si fora una conill aniria al fi del mon per tal de donar-li la pau a tot el mon.

Si fora ric donaria els meus diners per a que es acabara la fam en el mon.

Si fora un continent seria Àfrica, per a poder ajudar a tots els xiquets, i donar felicitat i alegria.

Costella de vedella guisada

Costostella de vedella guisada
Ingredients:
-1kg. I 1/2 de costella trossejada
-1/2 ceba
-1 pastanaga, 1 pimentó verd
-1 porro, 1 tomàquet
-4 dents d'all, julivert picat
-1 got de vi blanc
-brou o aigua
-1 cullerada de farina, sal, oli.
-3 patates en tacs o fregides
Elaboració:
Picar fina la verdura i el all, posar-lo en una cassola amb oli. Afegir la farina i barrejar bé. Ofegar. Després, incorporar la costella assaonada, donar-li unes voltes i agregar el vi. Cobrir-lo tot amb el brou, posar a punt de sal i deixar-lo coure a foc no molt fort durant 45 minuts. Afegir els trossos de patates una vegada fregides i deixar-lo coure uns altres 10 minuts més. Pot afegir-li més brou o aigua. Espolvorejar amb julivert picat abans de servir.
Miguel Ferri Sànchez 2n ESO.

jueves, 3 de febrero de 2011


Juan XXIII
als seus dots excepcionals, li va afavorir durant tota la seva vida. Va cursar els seus estudis en Ceresoli de Roma i va ser nomenat sacerdot en 1904. De 1905 a 1914 va ocupar el càrrec del secretari del bisbe de Bèrgam i de professor del seminari. Va realitzar viatges a França, Palestina i Espanya, els quals, com agut observador que va ser de homes i coses, li van proporcionar una clara visió del mon. Durant la I Guerra Mundial, exercint el de càrrec de capella militar, va donar mostra de bondat, abnegació i sacrificació. En 1921 va fundar la << Casa del estudiant>>, que dirigeix fins que Benedicte XV li va nombrar director del Consell Nacional Italià de la Obra de la Propagació de la Fe. Consagrat bisbe en 1925, fa uns quants anys actúa en Bulgària de visitador apostòlic i mes tard (1931) de delegat apostòlic. En aquest carreg va mantenir contacte directe, durant 10 anys, amb la església oriental, va aprendre el búlgar i va incitar als sacerdots a aprendre'l per a acréixer la eficàcia de el seu apòstol. En 1934 va rebre el nomenament de delegat apostòlic de Grècia i, dies més tard, el delegat apostòlic de Turquia, administrador apostòlic de Constantinoble i arquebisbe
titular de Mesembria. Els seus dots de bondat i comprensió, unides al seu exquisit tacte diplomàtic, li van acompanyar en el seu delicat carreg de nunci apostòlic prop del govern Françes (1944). Cardenal i patriarca de Venècia en 1953, va ascendir al soli pontifici en 1958, amb el nom de Juan XXIII. El seu pontifici, exercit en moment s de transició i crisis, va assolir per a la església moments de pau i unió i la va preparar per a una trascendental etapa de << aggiornamento>>. A ell es deu, per primera vegada en la història, la creació de un cardenal africà, altre filipí i, un tercer, japonès. Va rebre a nombroses personalitats polítiques i religioses, va escriure les dos grans encícliques i va convocar el Concili Vaticà II, vigesimoprimero de els ecumènics de la església.
Miguel Ferri Sanchez 2n eso