Endevinalles
Puge i baixe cada dia,
sempre faig igual camí,
portant noves de mil menes,
sense interés per a mi.
Vaig d'un cotxe acompanyat
i les dones, al sentir-me
llur present em fan aviat
que jo prenc i continue
fent camí sense para.
Un home més o menys savi,
que a casa, a vegades, ve,
i per dir-nos quatre coses
li paguem requetebé.
No sap gens d'endevinalles,
i li agraden els diners,
consulta cartes i estreles,
i et deixa tot satisfet.
Amb la cara enfarinada
i lluint cònic barret,
sempre alegra a la xicalla,
saps ben bé qui és?
Voltat de fils i botons et persegueix per cobrar;
sort que té els seus patrons
per fer-nos vestits com cal.
Quan tothom dorm
jo estic ben despert,
i els qui jo vetle
són a milers.
Jo balle de cap per terra
quan m'han nugat un cordell;
si no em lliguen i no em llancen,
sóc un tros de fusta vell.
Sol una faixeta
és el meu vestit,
si el duc sóc morta,
si me'l lleven visc;
sóc habilidosa
i peus i mans no tinc;
amb palmes sóc portada
i els xiquets entretin.
Sóc menuda i revinguda,
al món vinc per a ballar,
per ballar han de lligar-me
i m'han de saber llançar.
Per a ballar em posen la capa,
per a ballar me l'han de llevar;
no puc ballar sense capa
i amb capa no puc ballar.
Sóc blanc i sóc negre,
de taques vaig ple,
amb mi, molts juguen;
músic sóc també.
I un do tinc amb mi que no te'l diré.
Vint-i-huit fitxes jo tinc,
i el darrere negre i llis;
i pel davant, blanc amb pics;
saps quin joc ara t'he dit?
Dius que sóc net? Potser sí;
el que sé és que faig patir.
Sóc gran amic dels infants
i no solc fer goig als grans.
Redona com lluna plena,
sempre ens convida a jugar;
sense ella, tots els diumenges,
no hi hauria partit sa.
Menuda o gran, sóc redona; sóc de pell o sóc de goma,
sóc de ferro o sóc de roba,
i amb mi passeu bona estona.
Bote, baixe, vaig i vinc,
bote i córrec sens parar,
tothom qui m'estima em pega
i el qui em pega és qui es fa mal.
Xicoteta o gran,sóc redona,
sóc de pell i sóc de goma.
Miguel Ferri Sànchez 2n ESO.
