Juan XXIII
als seus dots excepcionals, li va afavorir durant tota la seva vida. Va cursar els seus estudis en Ceresoli de Roma i va ser nomenat sacerdot en 1904. De 1905 a 1914 va ocupar el càrrec del secretari del bisbe de Bèrgam i de professor del seminari. Va realitzar viatges a França, Palestina i Espanya, els quals, com agut observador que va ser de homes i coses, li van proporcionar una clara visió del mon. Durant la I Guerra Mundial, exercint el de càrrec de capella militar, va donar mostra de bondat, abnegació i sacrificació. En 1921 va fundar la << Casa del estudiant>>, que dirigeix fins que Benedicte XV li va nombrar director del Consell Nacional Italià de la Obra de la Propagació de la Fe. Consagrat bisbe en 1925, fa uns quants anys actúa en Bulgària de visitador apostòlic i mes tard (1931) de delegat apostòlic. En aquest carreg va mantenir contacte directe, durant 10 anys, amb la església oriental, va aprendre el búlgar i va incitar als sacerdots a aprendre'l per a acréixer la eficàcia de el seu apòstol. En 1934 va rebre el nomenament de delegat apostòlic de Grècia i, dies més tard, el delegat apostòlic de Turquia, administrador apostòlic de Constantinoble i arquebisbe
titular de Mesembria. Els seus dots de bondat i comprensió, unides al seu exquisit tacte diplomàtic, li van acompanyar en el seu delicat carreg de nunci apostòlic prop del govern Françes (1944). Cardenal i patriarca de Venècia en 1953, va ascendir al soli pontifici en 1958, amb el nom de Juan XXIII. El seu pontifici, exercit en moment s de transició i crisis, va assolir per a la església moments de pau i unió i la va preparar per a una trascendental etapa de << aggiornamento>>. A ell es deu, per primera vegada en la història, la creació de un cardenal africà, altre filipí i, un tercer, japonès. Va rebre a nombroses personalitats polítiques i religioses, va escriure les dos grans encícliques i va convocar el Concili Vaticà II, vigesimoprimero de els ecumènics de la església.
Miguel Ferri Sanchez 2n eso