Poema

La Terra crema ses barbes

en el daurat foc del dia.

Seguint el camí de trompa

de sa condenada vida.

El Sol és la Sant Joanada,

la gran foguera divina.

El més tantàlic suplici,

la graella parricida.

On se socarren les mans que juntaren fent barrila.

El Desdeny amb les Promeses,

el Cast sobre la Luxúria.

2º Poema

Ja és una conca la Terra, tota de cendra esblanquida.

Pèl-roja per altes flames, de por, força esgrogueïda.

En sa boca amoratada

té un somriure-ganyota.

Porta una clenxa de fum

que el vent li descaragola.

I en la il·luminada nit,

dintre paella guarnida.

Rebossada tota d'ou

la Lluna està sofregida.

3º Poema

Una nau li fa a la mar l'ondulació permanent.

I al darrere una balena

aixafa tots aquells plecs,

Que amollen al cel les notes

amb el seu teclat d'argent.

Pentagrama de delícia

o jazz-band senegalé.

I entre soroll i harmònies

sura tranquil mon vaixell

sense por a les borrasques

ni als pirates malfeiners.

4º Poema

La Lluna quieta en el ce3l,

té la cara enfarinada.

Vora una bassa dormidaç

hi ha racant, una granota.

Verdes canyes que es belluguen,

fent un mig punt de sardana.

Ja s'embolcalla la nit

amb un llençol de rosada.

Tremola de fred natura

sota d'aquella flassada.

L'herbatge està tit glaçat, i al riu s'acarrosa l'aigua.

5º Poema

La Lluna, quieta en el cel

és un rodolí de llanda.

Li cau el moc gota a gota,

¡pobra Lluna refredada?

Aquests poemes de l'autor Enris Soler i Godes man agradat molt per això les he posat.